Referències històriques
La Basilica Santuari del Sant Crist es va construir sobre l’antiga església d’Almatà, primitivament mesquita major dels sarraïns, que fou destruïda durant els anys de guerra entre moros i cristians. Fou ofrenada pel comte Ermengol IV de Gerb, abans que caigués Balaguer al seu poder. L’any 1.105, quan definitivament fou conquerida la ciutat, fou reedificada. Va ésser anomenada església de Santa Maria d’Almatà (en veneració a la verge del mateix nom) i esdevingué parroquial fins a l’any 1.351 en què es convertí en església conventual de les Clarisses.
La primera restauració, començada l’any 1.610, consistí en la demolició de les parets, s’obrí la porta principal actual i es passà l’altar major del lloc on era -actual porta que dóna al riu- al lloc on és ara. De l’antiga església de la Mare de Déu d’Almatà encara podem veure les restes de l’antiga porta amb una rosassa (avui tapiada) a la banda que dóna a la zona enjardinada.
Després del 22 de març del 1.626, en ésser traslladada la imatge del Sant Crist al nou altar major, l’església deixà d’ésser anomenada amb l’antic nom i fou coneguda com a Església del Sant Crist. El 1.787 era tal l’afluència de devots que hom realitzà el segon i definitiu eixamplament de l’església en la seva forma actual, feta excepció de la façana, que no era tan sumptuosa com ara, car tenia una sola cara amb un finestral al mig i un petit campanar.
L’any 1.912 es començà l’actual façana, de pedra picada, obra de l’arquitecte barceloní Bernat Pejoan. L’any 1.930 s’acabà i s’inicià també l’enllaç del Santuari amb la carretera de Tremp i les estacions del Viacrucis. L’any 1.951 fou construït el retaule i l’altar major i pavimentada la nau principal. L’any 1.972 tingué lloc la renovació del presbiteri.
La imatge del Sant Crist
Diu la tradició que aquesta imatge fou la primera que es va fer al món. L’autor fou Nicodem qui, tenint impresa al seu cap la imatge de Crist a la creu, va decidir realitzar-la. Quan tenia format el cos, no hi havia manera de fer el rostre, cosa que van fer els àngels mentre dormia. Aquesta imatge romangué molts anys a Jerusalem. A la seva caiguda fou portada a Beirut on fou trobada pels moros, els quals la llançaren al riu Adonis. El crucifix baixà fins al Mediterrani i, solcant mars i guanyant rius, va arribar a Balaguer, on parà a la vista del convent de les germanes clarisses d’Almatà.
La devoció d’aquesta imatge augmentà vertiginosament. Hom deia que curava moltes malalties i feia altres meravelles. Al Sant Crist s’hi anava, i s’hi va, per cercar la pau espiritual, la salut corporal i en moments de calamitats i desgràcies. El Sant Crist de Balaguer ha rebut la visita de moltes personalitats, entre les quals podem destacar els reis d’Espanya, Felip IV (22 de març de 1.626) i Alfons XIII (5 de juliol de 1.924).
La imatge fou cremada durant la darrera Guerra Civil. La imatge actual correspon a l’escultor Joaquim Ros i és una còpia de l’antiga imatge. És de fusta de Flandes i té trasplantat un peu salvat de les flames.
Suggeriments
Si disposeu de temps podeu passejar pels jardins, anar al parc forestal que hi ha al costat del parc arqueològic del Pla d’Almatà o visitar el Castell Formós.
Al costat del Santuari hi ha el Convent de Santa Clara on hi viu una comunitat de monges clarisses. Tocant al convent hi ha una casa diocesana d’espiritualitat i als seus baixos un restaurant obert al públic.